¡Saque la lengua!

Ahir, i com que sóc un taratot, baixant les escales de la faena em vaig pegar una tonya de cágate-lorito. M’he fet una blaüra en el llom que semble un lluç, però el que més em preocupa és l’estat de les meues costelles, que, pel mal que em fan, pensava que alguna s’hauria asclat i estaria punxant-me la melsa o el fetge o alguna cosa semblant. Tres o quatre hores de vida com a màxim.

Aquest matí he anat a la mútua i el bon home que m’ha atès em solta: “faça el favor d’abaixar-se el pantalons, a veure què tenim per ahi”. Jo li he dit: “mire, doctor, que el que em fa mal és el costellam i no l’entrecuix”, però ell m’ha contestat, sense immutar-se: “abaixe-se’ls igual, que mai no se sap”.

(és tot una broma: el senyor doctor m’ha atès com un cavaller i després m’ha inflat a faixes, pomades i pastis, algunes de les quals estic convençut que són drongues i tot. No pare de prendre’n, per si de cas)

Els dibuixets són del gran Oski, un dels millors, escanejats a posta per aquest post des de la seua edició en el DDT. I la historieta de la mútua és l’excusa que he trobat per a penjar-los

Ir al inicio de página...

Deja tu comentario...