La lectura de “Els papers àrabs” suposa una descàrrega d’adrenalina similar al descens en llanxa per un torrent enfurismat que naix a les terres altes del Pirineu. Et fa sotsobrar per esculls esfereïdors que amaguen secrets diabòlics covats a La Garrotxa. Travessa la Conca de Barberà en una ziga-zaga joiosa entre les riberes dialectals del català. Remunta al Comtat a ritme de versos medievals i sons electrònics punxats “pels discjòqueis del web musical www.alababarada.com“ (sic, gràcies!); fins a arribar a les aigües nostàlgicament somortes per l’estiu del Camp de Túria. Des d’allà, a l’horitzó, es percep la remor atordidora d’un abisme, la caiguda ineludible del qual et farà sentir de nou el vertigen de l’amor adolescent.
Corregueu a la vostra llibreria i demaneu la tercera novel·la d’Ivan Carbonell, guardonada amb el 30è Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor i publicada per Edicions del Bullent. No vos en penedireu!