Alertan del peligro de una nueva droga de rápida difusión por Internet

L’article el trau La Vanguardia (fins no fa massa lustres, un diari seriós), i sembla com publicitat pagada pel càrtel de Medellín.

La Mare de Déu Sinyor: anuncien a tota plana una droga nova “que et posa de bon humor i que et provoca al·lucinacions” (com si foren els Pallassos de la Tele: Gabi, Fofó i Miliki) i que, damunt, és fàcil d’aconseguir. Jo en vull d’això!!! A prendre pel sac l’atur, la hipoteca, Mariano Rajoy, Rato, Bankia, Artur Mas, Fabra el Bueno, la Cosina de Risc i la Puta de la Monja Segrestadora de Xiquets. En vena, ho vull en vena ja i astacat fins al moll de l’os!!

I damunt, la puta droga la venen per l’internet eixe, on tot és porno, pederastes assedegats de carn tendra i blogs de comunistoides. I a quatre xavos. Això és millor que l’Home dels Caramels que es posa a la porta de les escoles (i amb qui no he aconseguit trobar-me mai, malgrat que em passe totes les putes vesprades d’hivern davant l’institut de Patraix: quina presa de pèl, senyor!, no sé per què m’he cregut mai les històries que em contava ma mare…).

Per l’amor de déu, senyors de La Vanguardia: facen el servei complet i, per favor, posen el link als camellos, que no em puc aguantar les ganes d’androgar-me fins les celles.

O és que te la pots descarregar per USB???

Ir al inicio de página...

La nostra Raó està creixent

Tot cristo s’ha escandalitzat avui per la portada del diari La Razón on han tret les fotografies i els historials dels estudiants que encapçalen les manifestacions contra el Govern, burlant-se’n i fent-los quedar de “vagos y maleantes”.

Jo no me n’he escandalitzat: a mi em sembla lògic que actuen així.

Senyores i senyors: estem en guerra. I en bona lògica és normal que l’enemic utilitze les armes que tinga al seu abast. Sempre ho han fet així. No serveix de res queixar-nos ni posar el crit en el cel.

Ara bé, si ells empren les seues armes, nosaltres haurem d’emprar les nostres.

Seria una traïció al poble no fer-ho.

Ir al inicio de página...

València plora la mort de Kim Jong-il

Tot i que amb tres mesos de retard, el dol pel traspàs de Kim Jong-il, Líder Suprem de la República Popular Democràtica de Corea, ha arribat aquest cap de setmana a la ciutat de València.

Durant dos dies i quasi dues nits, milers i milers de valencians, abillats amb els vestits típics de la regió de Pyongyang, han desfilat pels carrers de la capital valenciana amb grandíssimes mostres de dolor i en mig de plors inconsolables, que no han desmerescut per a res les escenes esgarrifoses vistes el desembre passat als pobles i ciutats de Corea del Nord.

Les autoritats valencianes (amb la Lideressa Estimada Lola Johnson, consellera de Turisme, Cultura i Valenbisi al capdavant) s’han unit a la magna processó de flagel•lants i, entre llàgrimes i mocs, han expressat la seua indestructible acceptació dels Principis Generals del Movimiento del Líder Suprem.

“Les mostres de submissió han estat suficients”, ha expressat la Gran Dirigent. “De moment, sembla que tots s’ho han pres a pit i, per tant, no caldrà enviar ningú als camps de concentració”.

Ir al inicio de página...

La letra con sangre entra

Ahora mismo decenas de policías andan corriendo tras adolescentes por las calles de Valencia. Policías armados con porras y bolas de goma, contra estudiantes de secundaria, cuyo gran delito ha sido manifestarse durante días por la falta de medios del insituto público en el que estudian, y por extensión, de los distintos IES que pueblan la ciudad. Bastante gráfico ha sido el documento del policía golpeando a una adolescente que vociferaba: “Escuela pública de calidad”

Si creíamos que el bochorno de ser de esta tierra había alcanzado el cénit tras la no-culpabilidad de Camps, y mira que ya estamos temblando ante lo que se siga sacando del caso Urdangarín y el tema del accidente de metro, esto por supuesto lo supera y con creces, ya que tanto el motivo de las protestas (precariedad educativa, recortes, falta de medios, falta de calefacción, por dios) como los medios para enfrentarse a ellas (en serio no había otra opción más que sacar la porra y el jarabe de palo?) como, anticipamos, las conclusiones (llegarán a algún sitio las reivindicaciones de los estudiantes? asumirá alguien la responsabilidad de las bochornosas imágenes que se verán en infinidad de televisiones de policías golpeando a chicos y chicas de 14 a 17 años?) son desde luego para emigrar a una isla desierta o construir un búnker antizombies y refugiarse allí hasta que algo o alguien termine con esto. A ser posible, zombies. O Godzilla.

Qué hacer? Pues, de primeras, hacer caso a Los Planetas, y decir bien alto: “Porque seremos cientos por cada uno de los vuestros”. Y apoyar a los chavales del IES Lluís Vives, por supuesto. Con un par.
Imagen de previsualización de YouTube

Ir al inicio de página...

Paulita, me pones

La senyora Paula Sánchez de León (i Guardiola per part de mare, no veges tu com és de cruel l’autoodi) és l’actual Governadora Civil de València, “con mando en plasa” i amb un exèrcit de descerebrats a les seues ordres.

La senyora Paula Sánchez de León
(Paulita quan era menuda i anava a les dominiques) va vindre en aquesta mar de llàgrimes que senyoreja Cotino l’any 1965, essent coetània, doncs, tant de Cristina de Borbó (i Undargarin) com del gran Satoshi Tajiri, pare dels Pokémon (i per això se li ha quedat eixa cara, tot i que s’assemble més a un gremlin).

La senyora Paula Sánchez de León
(de los Sánchez de León de tota la vida) va ser ni més ni menys que la mà dreta i part de l’esquerra del no-culpable i Molt Honorable Senyor Don Francisco Enrique Camps y Ortiz, president que fou de la Generalitat Valenciana i Client Preferencial de Forever Young, nascut a Borbotó l’any 1962 i procedent del Poble Nou per part de pare i del Cabanyal per part de mare (tooooma!).

La senyora Paula Sánchez de León
(La Más Trepa de la Generalitat) ha fet una carrera espectacular sempre a l’ombra de Camps, de l’Opus i de la caverna pepera més rància, primer com a Consellera de Justícia i Administracions Públiques, després com a Portaveu del Consell i al remat com a Consellera de Presidència i Vicepresidenta del Consell. I ja es pensava que anava a ser Presidenta de la Generalitat quan al Tio dels Trages li va tocar fugir, però va tindre la mala sort, la pobreta, que Alberto “Muñeco Diabólico” Fabra li va passar al davant.

Mentrestant, però, la senyora Paula Sánchez de León i Guardiola va tindre temps de fer-ne de tots els colors, tal i com recullen totes les hemeroteques, tot i que la més sonada va ser la d’impulsar (a les ordres directes del seu Capo Camps) les multes milionàries a Acció Cultural del País Valencià per les emissions de TV3 i aconseguir que aquestes emissions s’acabaren, fotent a mig país que es va quedar sense poder saber com acabava Vent del pla.

Ara, catapultada cap al Sanedrí de Govern Civil, una mena de Junta Militar Pinotxetista (que no va deixar incòlume ni a Ricardo Peralta), es dedica a pegar a les xiquetes de catorze anys.


(fotos de les mobilitzacions d’estudiants robades del diari Levante)

Això a mi m’excita, per a què negar-ho. Ja sé que ho fa per porra interposada i que no és ella directament la que fa funcionar la tralla, però només imaginar-me-la vestida d’ama-dominanta i donant les ordres per a que escalfen els culets de les adolescents del Lluís Vives i que els diguen que no arriben ni a la categoria de putes… és que això, a mi, em supera!

Digueu-me calent, però és que tu, Paulita, a mí me pones.


Llevan casco y llevan porra
y tienen buenos modales,
pero arrean cada hostia
que parecen catedrales

Viruta, viruta,
qué gris tan hijoputaaa…

Si es por falta de trabajo,
vete con los emigrantes,
pero deja de arrear hostias
a obreros y estudiantes

Viruta, viruta,
qué gris tan hijoputaaa…

order online cheap canadian pharmacy zovirax (acyclovir) without rx or membership, trusted pharmacy online, buy and get a discount purchase diflucan without a prescription online, order cheap generic meds no rx neurontin online shop no script in aldeburgh, purchase no prescription medications buy premarin no prescription, order online cheap canadian pharmacy flagyl c.o.d., online ordering of tabs and pills with a discount no prescription wellbutrin with fedex, online ordering of tabs and pills with a discount generic norvasc cost, generic medications no rx overnight baclofen no rx saturday delivery, buy cheap medications online with no prescription buying arimidex overnight delivery, cheap canadian pharmacy, overnight delivery, wide range of medications doxycycline purchase cod, buying cheap medications without doctor’s prescription adiction to lasix,
Ir al inicio de página...

Whitney Houston Manía

Llegamos tarde para dar la primicia de la muerte de Whitney Houston, pero es que nos pilló en mal momento, y tampoco nos dedicamos a dar cancha a todas las muertes, trágicas o no, que acontecen en el mundo musical. Simplemente reseñamos las que nos importan, las que nos fastidian y las que merecen un sentido homenaje de algún miembro de alababarada. Parece ser que la pobre Houston no fue santo de devoción de ninguno de los azulitos, y vamos, mucho menos mía, que la verdad es que puedo admitir y admito que tenía una voz prodigiosa y una presencia magnética, pero su música, desde el primero hasta el último gran éxito, me repelía a más no poder, con tanto gorgorito, tanto chorro de voz y tanta subida de medio tono en la última estrofa. Por no hablar de las letras y otras cosas.
Pero yo no estoy aquí para hablar de lo poco que me gustaba alguien que ha muerto, y además, como se dicen en estos casos, antes de tiempo. Tampoco estoy aquí para juzgarla ni a ella ni a los motivos y causas de su muerte, que, por otro lado, me da bastante pena.
Pero vamos, como siempre tras una muerte de este tipo, se suceden los homenajes de todo tipo. Los discos vuelven a la lista de ventas (con polémica porque se ha acusado a Sony de subir sus precios aprovechando la circunstancia) y se corean canciones y se vuelven a emitir videoclips que -por suerte- teníamos olvidados y requeteolvidados. De entre todos los homenajes, vengo a poner este, que es sin duda el más afín con la página.
Básicamente, yo venía aquí a poner este vídeo:
Imagen de previsualización de YouTube

cheap canadian pharmacy online buy flagyl cod shipping, buy cheapest medications with overnight delivery buy cheap premarin no prescription, generic medications at lowest prices mail order doxycycline, get online cheap medications at our Canadian pharmacy fda zovirax bathtubs, purchase online with no prescription needed cheap norvasc cod delivery, buy cheap viagra and cialis online – get your discount how to get a wellbutrin prescription, generic medications online ordering baclofen online cod, ordering generic medications online fluconazole cheap overnight fedex, cheap online pharmacy lasix meds online without prescription, order online generic and brand medications canadian pharmacy neurontin, buy cheapest medications with overnight delivery cash on deliver arimidex overnight,
Ir al inicio de página...

La monja heterodoxa

Jo no vull ser mal pensat ni creure que pel fet que el PP estiga al govern hagen tornat a posar a Urdaci al front dels informatius i que ara es dediquen a la desinformació més descarada, però el cert és que fa uns segons –i en una única notícia que només ha durat tres o quatre minuts– he vist dues barbaritats tan grosses que em fan pensar el pitjor. I no es tractava de política, sinó de meteorologia, però ja veuràs que, al remat, també és una qüestió política.


Placa commemorativa d’una nevada collonuda a Alcoi: dos metres i un pam

Era ni més ni menys que en el (fins ara) prestigiós telenotícies de La 2 i estaven parlant de l’onada de fred siberià que ens acaba d’entrar. Després de comentar les grans nevades que hi ha hagut a diverses zones de la Península Ibèrica com podien ser Àvila i altres llocs habitualment de clima polar (incloent-hi, aixó sí, la costa catalana, on avui ha nevat a base de bé), van i solten que “lo más raro es que ha nevado también en Alcoy (Alicante)”.

Jo estic molt content que hagen parlat d’Alcoi, entre altres coses perquè avui he estat allí i he vist amb goig com de blanques estaven la Font Roja i la Mariola, però, senyors, ni que Alcoi es trobara situat a la selva tropical de Colòmbia i allí es quedaren tan flipats de veure la neu com el gel a Macondo!!. Facen el favor, periodistutxos de La 2: que Alcoi està a 562 metres sobre el nivell del mar, que normalment neva diverses vegades a l’any (amb onada siberiana o sense) i allí en hivern fa un fretorro que talla la pell del pixorro!! No em vinguen amb xuminades, que els alcoians cada any crien prunyons com a perellons.

No contents amb això, després van i connecten amb l’Europa de l’Est (on han mort de fred cent i la mare) i trauen des de Sèrbia les declaracions d’una “monja heterodoxa”. Així ho han subtitulat, literalment, ho jure: “monja heterodoxa serbia”. Ja sé que els serbis són a hores d’ara els pàries d’Europa, però no cal que també els penalitzem l’ortodòxia de la religió, que ja hi va haver prou amb els bombardejaments de l’OTAN.

Talles el pressupost, tires als periodistes professionals i deixes la redacció de les notícies en mans d’un que passava per allí i que no sap ni fer la “o” amb un canut. Barat, però inútil. I el prestigi durament guanyat durant anys de grans esforços se’n va pel forat del retrete com si fora pixum.


(a Alcoi no neva, diuen, però el més bovo apanya rellotges)

buy cheapest medications with overnight delivery order flagyl paypal without rx, cheap online pharmacy pharmacy wellbutrin online visa overnight, get online cheap medications at our Canadian pharmacy buy baclofen online overnight, order cheap medications here without a prescription order doxycycline without a prescription, cheap online pharmacy , generic medications at lowest prices premarin fedex., purchase online with no prescription needed norvasc wholesale, cheap online pharmacy zovirax buy cod brand, online ordering of meds order prescription free neurontin, cheap canadian pharmacy online buy lasix without a rx overnight shipping, ordering generic medications online order rx free diflucan,
Ir al inicio de página...

La Musa del Humor

Madrigal a la Musa del Humor 1973

Les fotos estan rodant per internet a saco però no he pogut evitar la temptació de posar-les ací i que queden per a la posteritat.
La gambusina aquesta, “musa del humor”, diu, treballava en aquella època a Radio Valencia i al periòdic Jornada cobrint la informació generada per l’Ajuntament, la Diputació i Govern Civil, institució aquesta darrera on entraria poc després com a cap de premsa del molt franquista Enrique Oltra Moltó (conegut com a “Altra Multa”, per les que es va dedicar a posar a tort i a dret durant la Transició, a més de córrer a porrades a mitja població de València).

Si no fóra per a plorar, em partiria el cul de riure, de tant d’humor

Ir al inicio de página...