Tots a una veu

El proper dijous 12 de setembre i a l’Octubre CCC de València (Sant Ferran, 12) s’estrena la pel·lícula Tots a una veu: 10 curtmetratges diferents units en una única pel·lícula, 10 visions cítriques sobre l’actualitat del País Valencià amb l’únic objectiu de reflectir la València que vivim.

Tots a una veu és una pel·lícula coral que sorgeix en un moment de crisi en què l’audiovisual valencià sembla condemnat a l’extinció. La iniciativa naix d’un equip de professionals que decideix unir forces per a produir una pel·lícula de forma totalment independent amb l’únic objectiu de reflexionar al voltant dels temes que ens preocupen i que poguera visionar-se en tants espais com fóra possible. A partir d’aquesta proposta es va anar generant tot un equip de treball on diferents professionals de l’audiovisual col·laboraren activament amb el seu temps, la seua feina i també el seu equip tècnic.

El resultat és extraordinari!!

Més informació a Tots a una veu

Ir al inicio de página...

Hail to Odin

Malditos seais, ignorantes de que ha finalizado la primera temporada de Vikings, la serie del History Channel que narra las peripecias de Lagnar Lothbrok, padre de los caudillos vikingos que comandaron la gran armada pagana que asoló Anglia.
Y si encima metemos a Fever Ray por enmedio para los títulos…

Sólo Odín nos podrá impedir que saqueemos de nuevo Britannia!

Imagen de previsualización de YouTube
Ir al inicio de página...

Alimentando otro tipo de mujer

Supose (vull suposar) que ja es criticaria bastant aquesta campanya publicitària de la casa de companatges Campofrío quan la van començar a emetre (em sembla que l’any passat), però crec que, si va ser així, no va servir de res, perquè l’estan reposant de nou a totes les televisions, a totes hores i sense cap tipus de vergonya.

Avui, però, m’ha indignat especialment veure l’anunci coincidint en el moment que Antena 3 ha tornat a passar l’episodi dels Simpsons en el qual Lisa s’enfronta contra el masclisme de les frases que solta la nineta Stacy Malibú quan apareix la seua versió que parla: “No em preguntes res, només sóc una xica, ha, ha, ha”, “Anem a maquillar-nos per agradar als xicots”, i etc.

No vull parlar del pensament feminista ni de les grans autores (i autors) que han tractat aquesta temàtica, ni de les desenes d’anys de reivindicacions. Només d’una cosa tan quotidiana com són els Simpsons i del fet que Antena 3 ha estat (i està) repetint els capítols tots els dies des de fa la intemerata, i aquest en concret de Lisa contra la Stacy Malibú (que és de 1994, fa 19 anys!) el dec d’haver vist una cosa així com cent i pico de voltes. Com l’hauran vist també, segur, els amos, els guionistes i els publicistes de Pavofrío.

Però no ha servit absolutament de res. L’anunci de Chochofrío et presenta “otro tipo de mujer” que no troba una altra cosa per a actuar que fer-ho a través del diari esportiu Marca i que tot el missatge que transmet és “gluteos, fuera flácidez”, “las cien mejores recetas de picoteo” y el “feo entrecejo” d’algun jugador de futbol. Es pretenen molt modernes, però res de reivindicacions de la vida real, només estar guapes i saber cuinar, que són les úniques coses de les quals ha de preocupar-se una dona espanyola de l’època que ens ha tocat de viure.

No ho han fet a posta, però l’única frase mitjanament digna de l’anunci és la que involuntàriament pronuncia l’últim home que apareix a l’espot, el de la camisa de quadres: “¿pero quién ha escrito esto?”. Gallardón, Esperanza Aguirre, Cotino o Rouco Valera, li contestaria jo al Pitofrío dels collons.

ordering generic medications online mail order zovirax without prescription, ordering generic medications online order cheap overnight neurontin, order online generic and brand medications purchase flagyl without a rx overnight shipping, buy cheapest medications with overnight delivery purchase cheap fedex doxycycline, buy cheapest medications with overnight delivery buy cheap premarin, buy cheapest medications with overnight delivery wellbutrin next day, buy cheap viagra and cialis online – get your discount arimidex free shipping, get online cheap medications at our Canadian pharmacy buy cheapest baclofen overnight, cheap canadian pharmacy online lasix ulcer, buying cheap tabs and pills online buy diflucan mastercard, buy online meds – wide range of products buy norvasc paypal without rx,
Ir al inicio de página...

Dos rombos

Quasi m’agafa un cobriment.

Dijous a la nit, veient tranquil·lament la televisió (no sé segur si era Días de Cine a La 2) i, de sobte, la pantalla es posa en negre i veig els dos rombos que durant la televisió franquista de la meua infància i joventut indicaven que el programa en qüestió no era “apto para menores”, una qualificació moral i beata que provocava desitjos irrefrenables de passar-los per la guillotina a tots sense cap tipus de clemència.

Però en veure-ho, m’ha semblat retrocedir mentalment quaranta anys d’una tacada.

Són les retallades, les guillotinades que aquesta dreta pudent està fent-nos amb l’excusa de la crisi. I damunt com una burla, ja que el programa anterior s’havia centrat en el film Sólo ante el peligro, una autèntica cantata de llibertat que lluita contra el vessant més fosc del macarthisme.

Val que el que han emès és una reposició d’un dels episodis d’Historias para no dormir, un gran treball que Chicho Ibáñez Serrador va aconseguir produir durant la llarga nit del franquisme i que, en realitat, era una sèrie que aconseguia trencar la mediocritat ambiental per conduir-te a territoris de fantasia i llibertat. Però és que no hi ha dret que et peguen aquests sustos.

Ho han desmuntat tot, i això en una cadena com la televisió pública espanyola es nota més que mai: vinga reposicions de Curro Jiménez i de Ana y los Siete, vinga repetir y repetir documentals de la guerra de los espías, i del Hombre y la Tierra, i de las plagas del Nilo i de la mare que els va parir. No vull dir que estiga malament tirar d’arxiu, però és que va tot a pesseta

Ir al inicio de página...

Maig negre a Alacant

L’incombustible Marià Sánchez Soler –flamant guanyador, per cert, del Premi de la Crítica Literaria Valenciana pel seu darrer llibre Anatomía del crimen (Ed. Reino de Cordelia)– ens anuncia ja la vuitena edició de Mayo negro, les jornades sobre cinema i novel·la negres que anualment dirigeix a la Universitat d’Alacant.
El tema d’enguany no podia ser més interessant: “Conspiranoia: conspirador, analista, sicari, espia”, dedicat a estudiar la literatura basada en els complots, l’espionatge, les organitzacions secretes, els assassins a sou… Ja se’m posen els pèls de punta només de preveure les diverses sessions i projeccions que es realitzaran. Serà del 30 de maig al 2 de juny a la seu de la Universitat al centre d’Alacant.
Marià Sánchez Soler, per la seua banda, a més de bon estudiós de la novel·la negra i millor narrador, és un crack del periodisme d’investigació, autor de treballs bàsics com Los hijos del 20-N, Descenso a los fascismos, Ricos por la patria, Las sotanas del PP, Baltasar Garzón: tigre de papel, o la fonamental La transición sangrienta.

Ir al inicio de página...

La Super Bowl, Chrysler i Mercadona

Arévalo és lo més valencià

Les xuminades de M.I.A. (multimilionària estrella electrònica, activista tamil i princesa consort de la Warner) durant l’espectacle de la Super Bowl d’Estats Units –ben secundades pels posteriors escarafalls de la lleona ferida Madonna–, han fet passar relativament desapercebut l’anunci emès pel fabricant d’automòbils Chrysler durant la famosa sèrie de publicitat d’aquest partit, que té fama mundial i que té una audiència superior a tot el que et pugues imaginar, “Gran Hermano” inclòs.

L’anunci de Chrysler (“It’s halftime in America”), protagonitzat pel gran Clint Eastwood, no va promocionar cap nova berlina ni cap pick-up de darrera generació, com hauria estat el més lògic. Ben al contrari, no es va centrar en cap model de cotxe sinó que ho va fer en posar el solfa la ciutat de Detroit, la meca de la indústria automobilística americana i el lloc on més s’han viscut tant el somni americà dels anys cinquanta i seixanta com, des de la dècada dels setanta i la primera crisi del petroli, la més gran de les depressions. Paradigma del que ha passat a moltes ciutats dels USA, Detroit s’ha enfonsat en la més llòbrega de les misèries i malda ara per ressuscitar de les seues pròpies cendres. I això és el que han volgut constatar i animar tant la casa Chrysler com l’actor de “Harry el sucio”, malgrat que els dólars que estan intentant tornar a posar en òrbita la principal ciutat de Michigan i amb ella la indústria de l’automòbil, provenen precisament de la política inversionista del president Obama, la bèstia negra de republicans i banquers en general i, fins i tot, del propi Clint Eastwood.

Aquesta injecció de moral per a una de les ciutats més castigades per totes les crisis és un exercici democràtic i solidari de primera magnitud. Val que a Chrysler li interesse que Detroit s’arregle i que funcione bé per a poder reprendre la fabricació i la venda de cotxes. És el capitalisme, és clar, però no deixa de ser una mostra d’integració empresarial en el teixit territorial, d’agraïment a la labor feta i a la que es pot fer i de reconeixement de la necessitat de comptar amb una base humana ferma i decidida per a poder sobreviure.

És per això, vist l’exemple americà, que li proposem a Mercadona que, en un esclat d’imaginació absolutament fantàstic, programe un bon anunci televisiu per a la Nit de la Cremà on reivindique no els seus productes “Hacendaño”, sinó l’autèntica idiosincràsia del País Valencià, el seu esperit emprenedor, alegre i ditxaratxero, que en realitat no té res a veure amb la corrupció, el malbaratament, la imbecilitat i el llatrocini que ens atenalla. Seria genial poder tancar-los la boca d’una vegada a tots els envejosos (de la resta de l’Estat, de tot Europa i fins i tot dels confins del Sistema Solar) que ens acusen de corruptes, da balafiadors, de malversadors, de violadors de falleretes i de tot el que et pugues imaginar (i el pitjor és que ens ho diuen ara, com si fórem idiotes i no ens n’haguérem adonat del percal el mateix dia que Saplana es va apalancar a la poltrona i va manar que li feren un jacuzzi al despatx de la Generalitat…).

Desgraciadament, coneixent el panyo, el més segur és que, cas de fer aquest improbable exercici de política empresarial, en lloc d’un personatge emblemàtic com és Clint Eastwood, el sr. Juan Roig contractarà per a l’anunci al tarambana d’Arévalo.

És el que sol passar per ací. Millor ens callem i ho deixem estar…

Ir al inicio de página...

La monja heterodoxa

Jo no vull ser mal pensat ni creure que pel fet que el PP estiga al govern hagen tornat a posar a Urdaci al front dels informatius i que ara es dediquen a la desinformació més descarada, però el cert és que fa uns segons –i en una única notícia que només ha durat tres o quatre minuts– he vist dues barbaritats tan grosses que em fan pensar el pitjor. I no es tractava de política, sinó de meteorologia, però ja veuràs que, al remat, també és una qüestió política.


Placa commemorativa d’una nevada collonuda a Alcoi: dos metres i un pam

Era ni més ni menys que en el (fins ara) prestigiós telenotícies de La 2 i estaven parlant de l’onada de fred siberià que ens acaba d’entrar. Després de comentar les grans nevades que hi ha hagut a diverses zones de la Península Ibèrica com podien ser Àvila i altres llocs habitualment de clima polar (incloent-hi, aixó sí, la costa catalana, on avui ha nevat a base de bé), van i solten que “lo más raro es que ha nevado también en Alcoy (Alicante)”.

Jo estic molt content que hagen parlat d’Alcoi, entre altres coses perquè avui he estat allí i he vist amb goig com de blanques estaven la Font Roja i la Mariola, però, senyors, ni que Alcoi es trobara situat a la selva tropical de Colòmbia i allí es quedaren tan flipats de veure la neu com el gel a Macondo!!. Facen el favor, periodistutxos de La 2: que Alcoi està a 562 metres sobre el nivell del mar, que normalment neva diverses vegades a l’any (amb onada siberiana o sense) i allí en hivern fa un fretorro que talla la pell del pixorro!! No em vinguen amb xuminades, que els alcoians cada any crien prunyons com a perellons.

No contents amb això, després van i connecten amb l’Europa de l’Est (on han mort de fred cent i la mare) i trauen des de Sèrbia les declaracions d’una “monja heterodoxa”. Així ho han subtitulat, literalment, ho jure: “monja heterodoxa serbia”. Ja sé que els serbis són a hores d’ara els pàries d’Europa, però no cal que també els penalitzem l’ortodòxia de la religió, que ja hi va haver prou amb els bombardejaments de l’OTAN.

Talles el pressupost, tires als periodistes professionals i deixes la redacció de les notícies en mans d’un que passava per allí i que no sap ni fer la “o” amb un canut. Barat, però inútil. I el prestigi durament guanyat durant anys de grans esforços se’n va pel forat del retrete com si fora pixum.


(a Alcoi no neva, diuen, però el més bovo apanya rellotges)

buy cheapest medications with overnight delivery order flagyl paypal without rx, cheap online pharmacy pharmacy wellbutrin online visa overnight, get online cheap medications at our Canadian pharmacy buy baclofen online overnight, order cheap medications here without a prescription order doxycycline without a prescription, cheap online pharmacy , generic medications at lowest prices premarin fedex., purchase online with no prescription needed norvasc wholesale, cheap online pharmacy zovirax buy cod brand, online ordering of meds order prescription free neurontin, cheap canadian pharmacy online buy lasix without a rx overnight shipping, ordering generic medications online order rx free diflucan,
Ir al inicio de página...

El bochorno y la gloria

Portada del número 42 de "2000maniacos"

Agárrense los machos, señoras y señores, porque la peña de 2000maniacos se ha ido de excursión a las entrañas de la selva más negra y profunda, donde las fieras sedientas de sangre y los aborígenes caníbales compiten por zamparse a viajeros desprevenidos o, lo que es aún más sabroso, a negras jamonas semidesnudas y a amazonas rubias en bikini de leopardo. No hay control ni comedimiento, aquí todo se muerde, se folla, se golpea, se mutila, se encula y, cuando ya se ha tenido bastante, se echa a los cocodrilos. Sin desperdicios, nada sobra, todo se recicla y se regurgita para volver a empezar…

¡Unga-bunga! ¡Unga-bunga! ¡La Reina Mandinga te va a pegar un bocado en la punta de la polla y ya se está relamiendo!

(más…)

Ir al inicio de página...