La metxa la va encendre, sense saber-ho, Luisa Fernanda Rudi, presidenta del Govern d’Aragó, quan fa uns pocs dies va canviar les lleis i va prohibir que s’anomene “català” la llengua que es parla a la Franja de Ponent, una sèrie de comarques aragoneses limítrofes amb Catalunya i el País Valencià a les quals han estat donant pel sac amb el tema de la llengua des de tota la vida. A partir d’ara, i per obra i gràcia d’aquesta senyora, agraciada amb un títol de lingüística en la tómbola pepera, el català es dirà “aragonès oriental”.

El que ella no sabia és que, en promoure aquesta llei, i sense haver calibrat bé les conseqüències de la barbaritat filològica que acabava de fer, de rebot ha posat en perill la sacrosanta primacia de la Lengua Española del Impero Y del Monasterio de Suso Y de Yuso Y de Más Allá de Berceo Y de Las Barbas del Quijote, ja que, en veure els antecedents, nombrosos mandataris internacionals han trobat l’excusa perfecta per ficar-li mà a l’espanyol, que ja li tenien ganes, i així, de pas, s’apunten 300 o 400 milions més de parlants, que bons són per a computar en els barems per a rebre subvencions de l’ONU.

El primer en reaccionar ha estat el rei del Marroc, el democratíssim Mohammed VI (company de gambussinades de Joan Carles I), qui, en veure una escletxa oberta, ha declarat: “l’espanyol no existeix, en realitat es tracta del dialecte Àrab del Nord, introduït en la Península Ibèrica com a mínim des d’abans que els almohades portaren calçonsillos”. I ha sentenciat: “Per això ens entenguérem tan bé amb Franco, que no sabies si parlava amb la boca o amb el florí”.

Però Marroc no ha estat l’únic país que ha reivindicat l’espanyol com a dialecte degenerat. Fabian R. Picardo, ministre en cap de Gibraltar, que no té prou d’enviar l’exèrcit anglès contra els pescadors andalusos (sense cap oposició coneguda per part de la Gloriosa Marina Españyyyoooola) ha vist el cel obert en les seues reivindicacions territorials i li ha canviat el nom de l’idioma espanyol com a Llanito de Pallà la Línea, una mena de patois que parlen els contrabandistes cadisenys quan entren descaradament a per tabac: “Quillo, tuputamare, nos hashemos unosh shopitos”. Les Mones de Gibraltar parlen també un dialecte d’aquest idioma “llanito de pallà más arriba de Fuengirola”, però més gutural.

I per acabar-ho d’adobar, Arnaldo Otegui, des de la presó aquella on el tenen tancat pel pur morro de la justícia espanyola –que no té ni caps ni peus–, s’ha apuntat al carro i ha declarat l’espanyol com a Pilotak Euskera, que vol dir “Euskera del Sud” o “de la Part Baixa” (de la part de baix, dels collons, vaja: de les “pilotak”). Està contentíssim perquè a partir d’ara cada vegada que declare en un judici podrà rascar-se les pilotes i explicar-li al jutge que ho fa per amor a la llengua de Mario Vergas Llosa.

No podem imaginar com acabarà la cosa quan aquesta nova tendència trendy arribe a les Filipines, on tenen 171 llengües vives, totes deleroses de xuplar lo que es puga.